Emili Darder i Cànaves (Palma, 1895-1937). Era fill del destacat metge Tomàs Darder i Ensenyat que ja s’havia distingit en la pràctica mèdica per les propostes de renovació i progrés. Darder fou educat dins un ambient de família benestant amant de la medicina i també en la pràctica de la religió catòlica .
Molt jove demostrà interès per seguir els treballs del seu pare. Ja l’any 1915 es llicencià en Medicina i Cirurgia per la Universitat de València. Posteriorment, l’any 1924 es doctorà en anàlisis clíniques a Madrid.
El 1917 coneix a Miquela Rovira Sellarès, germana del metge de Sóller Mariano Rovira, i del radiòleg José Rovira. Es casen el 24 de juny de 1920 i tenen una filla Emília.
Darder, molt disciplinat, no abandonà l'estudi durant tota la vida. La seva aparença física que no reflectia la seva vertadera personalitat, era un home petit i de constitució feble, un poc tímid i callat si no se'l coneixia, però el seu caràcter era extravertit i tenia un bon sentit de l’humor. Era un home despitat per les coses quotidianes i un gran amant de la música i dels infants.
Darder sentia la seva professió amb entusiasmei i destacà ben prest com a metge. Es dedicà a combatre les malalties infeccioses, se’n adonà de l'atràs de les condicions sanitàries de la població mallorquina i impulsà una medicina social, preventiva i didàctica.
Combinà la investigació i recerca amb la tasca divulgativa que considerava imprescindibleii. Ho va fer amb un llenguatge planer i explicacions senzilles i clares. A partir de 1922 organitzà cicles de conferències a Palma i als pobles amb títols com Luchas contra las enfermedades evitables. El Diagnostico de la Difteriaiii o Importància de l'estudi dels microbis per guardar-nos de les malalties i d'una manera especial de les febres. Les seves conferències eren exemple de pedagogia social i d’educació popular, desprenien la seva inquietud reformista i la fe en el sentit de que la educació higiènica era la millor mesura de medicina profilàctica.
L’any 1923 fou nomenat metge bacteriòleg del Laboratori Municipal de ciutat de Mallorca i membre de la Sociedad Española de Higiene.
Com a investigador la seva trajectòria científica té un gran interès, practicà a diversos laboratoris d'arreu d'Europa casos referits al paludisme, fent estada a Ginebra i presentant l'any 1925 al Comitè d'Higiene de la Societat de Nacions una memòria sobre la malaltia a Mallorca. També va fer pràctiques a un laboratori de Paris i diversos cursos a Madrid.
L’any 1927 fou nomenat Cap d'Epidemiologia i Desinfecció de l'Institut Provincial d'Higiene d'Alacant, plaça que permutà per la de l'Institut d'Higiene de Palma.
El Dr. Darder treballava en equip, així van poder registrar amb els Drs. D. Bennassar i A. Alorda el primer cas de Sodoku registrat a Balearsiv.
Va participar a l'Acadèmia de Medicina i Cirurgia de Palma, l’any 1928 essent elegit soci de numero i bibliotecari. És de destacar l'exposició que va fer a la sessió inaugural de l'Acadèmia de l'any 1930 referida a la Epidemiologia de la diftèria, antiguas dificultades para su profilaxis y valor actual de la vacunacionv on aportà dades dels diferents països europeus, comparant l’índex de defuncions d'aquesta malaltia a diferents indrets de les Balears, demostrant que les campanyes de vacunacions contribuïen a extingir la diftèria.
Publicà diversos treballs i articles com Les febres tifoideesvi (1923) Lucha antitifodica. La declaración y diagnóstico de las fiebres tifoideas (1928) El nostre estat sanitari (1928) Vacunaciones practicadas en Baleares durante el brote epidémico de 1928-29 (1930), Contribución al estudio de la vacunación antitifica por via oral i Les malalties infeccioses, coneixements de divulgacióvii a la Revista Balear de Medicina. Col·laborà a altres revistes de medicina com La Gaceta Medica Balear o El Practicante Balear.
El 17 de febrer fou 1933 fou nomenat acadèmic de l'Acadèmia de Medicina i Cirurgia de Barcelona i també fou vocal de l'Associació de Metges de Parla Catalana. Participà en l’organització del VII Congrés de Metges de Llengua Catalana, com a vice-president honorari, que es va celebrar a Palma. Darder mantingué molta relació amb els metges catalans i es va interessar pel model sanitari català que considerava molt avançat.
Cal recordar la seva tasca al front del laboratori, que era el seu domicili i acollia malalts de tots els pobles de Mallorca. Hi tractava malalts de sífilis, amb absoluta discreció. La publicació continuada durant els anys 1923 i 1924 al Boletin del Col·legi Provincial de Mèdics de Baleares dels seus articles Exposició de las reacciones de Wasserman practicadas en nuestro laboratorio-Deducciones que se derivan on es fa una relació dels malalts de sifilis enviats per altres metges de Palma al seu laboratori i l'evolució del seu tractament, és un document que denota l'extensió de la malaltia.
La tasca de Darder centrada bàsicament amb la medicina, cal no desvincular-la del seu activisme, compromís social i sentiment cívic, que el dugueren a participar en totes aquelles entitats que suposessin donar un impuls cultural per la nostra terra.
Darder, emprengué també una feina com a intel·lectual fidel a la seva terra i als signes d'identitat que la configuren, primer amb una sèrie d'articles de reivindicació política i cultural, amb la participació a entitats ciutadanes i amb el pas a la política activa.. L’'any 1923 signà l’acta de constitució de l'Associació per la Cultura de Mallorca, fou vocal de la Junta i president a partir de 1925. Creà la secció pels joves “Joventut Escolar” dedicada al foment de la llengua i el coneixement de la nostra cultura. Darder col·laborà a traves d’articles al Quadern Mensual, com també a les revistes La Nostra Terra, L'Almanac de Lles lletres Catalanes, al Calendari Mallorquí, Ciutadania i Tribuna Libre.
Fou també soci l'Orfeó Mallorquí, de la Societat Arqueològica Lul·liana, membre del Rotary, tresorer del Foment del Turisme, bibliotecari del Circulo Mallorquin on es va preocupar d'adquirir volums en llengua catalana, vocal de la Junta Directiva de la Societat Mallorquina Protectora de los Animales y las Plantas i membre de l'Associació Protectora de l'Ensenyança Catalana.
Manifestà la seva clara voluntat autonomista com a redactorviii i difusor de l'avantprojecte de l'Estatut d'Autonomia presentat el juliol de 1931 al teatre Principal de Palma, que, malgrat que no sortí endavant, no el va fer renunciar al seus projectes. Era partidari de l'acostament entre Catalunya, València i Balears i es queixava dels impediments que, per al desenvolupament de les Illes, suposava el centralisme de Madrid.
L’any 1932ix deixà la presidència de l'Associació per la Cultura de Mallorca i es dedicà majoritàriament a la tasca política impulsant la creació d'Acció Republicana de Mallorca, un partit d'esquerres, autònom i federal. El 8 d’abril de 1934 es constituí a les Illes el partit Esquerra Republicana Balear, fruit de la fusió de diversos partits. Esquerra Republicana fou una entitat arrelada a les Illes, que lluità per la transformació social i per l'autonomia del nostre poblex.
Emili Darder va viure uns moments històrics especialment importants, el seu activisme i compromís cívic el dugueren a presentar-se pel Partit Republicà Federal de Mallorca a les eleccions municipals de 1931. Amb la proclamació de la Segona República, fou regidor, presidint les Comissions de Sanitat i Cultura i a partir del 13 de desembre de 1933 fou el cinquè batlle de la República. La seva estada a l'Ajuntament de Palma deixà marcat un estil propi d’entendre la ciutat. Treballà per posar en marxa una de les seves prioritats: la millora de la qualitat de vida dels ciutadans.
Com a president de la Comissió de Fomento, Beneficència i Sanitatxi, dissenyà un vast Pla de Reorganització dels Serveis Sanitaris Municipalsxii, del qual en podem destacar:
- La creació de dispensaris municipals per atendre la població. Aquest sistema s'estengué a totes les barriades de Palma: a l'Ajuntament. A cada un d'ells hi havia consulta prematrimonial, maternologia i infància i secció de malalties veneres. Els serveis de Otorrinolaringologia i Tuberculosi, també foren prioritaris dins el projecte, a més de la implantació d’un dispensari d'Higiene Social .
- L’atenció a la salut de la dona. Implantant una cartilla de l'embarassada on, a més de controlar l’embaràs, explicava els avantatges de la lactància materna. Feu entrar en vigor un permís de mitja hora per què les mares treballadores poguessin alletar als seus nadons. Així mateix el dispensari Central de l'Ajuntament fou dotat de laboratori de llet maternitzada.
- La incorporació de la Inspecció Médico-Higiènica Escolar, aquesta fou una de les actuacions més importants, amb l’elaboració d’un reglamentxiii que fou el punt de partida de tot el pla sanitari municipal. Posà en marxa les revisions mèdiques i les campanyes de vacunacions, amb una sèrie de fitxes mèdiques completíssimesxiv. Darder, dins aquest Pla Sanitari , va procedir amb la dotació d'un servei de psiquiatria infantil, fou l'Ajuntament de Palma el primer en incorporar-lo de tot l'estat espanyol.
- La posada en marxa del projecte de canalització i abastament d'aigua potable per a la nostra Ciutatxv, millorant les condicions higièniques i contribuint a la disminució de les malalties infeccioses. La fita de disposar de clavegueram i aigua corrent situaria la nostra ciutat dins les modernes ciutats europees que admirava.
Darder, juntament amb la Comissió, revisà la normativa de l'escorxador municipal, dels mercats, millorà el serveis de neteja dels carrers, amplià el servei de recollida de fems etc..
Com a president de la Comissió Municipal de Cultura, inicia un ambiciós Projecte General de Construccions Escolarsxvi, aprovat pel consistori el 9 de setembre de 1931, després d’haver aconseguit dotze solars per construir escoles. Tot i els problemes de financiació, s’inauguraren entre d'altres, les escoles de Son Espanyolet, Coll d'en Rabassa, Alexandre Rosselló, Son Serra i Jaume I.
Durant els sis anys de la Segona República s'inaugurarem més escoles a la nostra ciutat que en els primers vint anys de la Dictadura Franquista. La Comissió també emprengué la tasca d’adequació dels locals escolars existents, millorant les condicions de ventilació, il·luminació, seguint les idees del moviment higienistaxvii del qual era seguidor.
Altra de les mesures més progressistes de la Comissió fou la creació de menjadors escolars i sobre tot de guarderies per als fills de las mares treballadores.
Emprengué juntament amb l'inspector Joan Capó, una reforma per tal que el dibuix, la música, i la gimnàstica s'incorporessin a les disciplines de les escoles públiques. Dugué a terme el programa de colònies escolars que varen esser ampliades.
Com a batlle el 9 de març de 1934 encapçalà la protesta contra el decret de Madrid que pretenia deixar la costa sota la jurisdicció militar. Aquest acte va tenir un ampli ressò, amb una manifestació va agrupar unes vuit mil personesxviii,l’èxit d’aquesta convocatòria es va traduir amb la paralització del projecte.
La presència de Darder es va notar també en el Bans Municipals, escrits en català on hi deixà la seva empremta.
El 16 d’octubre de 1934, arran dels fets d’octubre fou suspès de les seves funcions, juntament amb tot el Consistori Municipal fins el 22 de febrer de l'any següent, durant aquest temps l'Ajuntament de Palma va ésser gestionat per una Comissió Gestora. El 21 de febrer tornà ésser batlle degut al triomf del Front Popular a les eleccions.
La tasca de Darder al capdavant de l'Ajuntament fou d'una gran vàlua: aconseguí que el Castell de Bellver formés part de la ciutat de Palma. Impulsà la construcció de cases pels treballadors i de jardins públics, promogué mesures per solucionar el problema de l’atur, millorà l’estructura urbanística de la ciutat, inaugurà els passos de vianants, defensà el turisme com a font de riquesa per a les Illes.
El 18 de juliol esclatà l’alçament, que a Palma no es va manifestar fins a la matinada del 19. Al dia següent es va requerir la seva presència a l'Ajuntament per procedir a l’entrega oficial del seu càrrec. Pressentint el que li podia passar, anà a despedir-se de la seva família, la seva salut fràgil no pogué resistir la tensió emocional, va patir una angina de pit.
La certificació de la seva malaltia feta pel seu germà Bartomeu i Josep Sureda i Blanes no va servir de res. El dugueren a l'Hospital Provincial i desprès passà al Castell de Bellver, juntament amb uns vuit-cents presos, amb unes condicions penoses.
El dia 17 de desembre de 1936 es publicà l’edicte núm. 3258, Ricardo Fernández de Tamarit, coronel d'infanteria, fou el jutge instructor de la causa núm. 978/1936 de la Comandància Militar de Baleares, pel qual li foren expropiats tots els seus bens; la casa amb el laboratori, els mobles, quadres i la valuosa biblioteca, una de les més completes en aquella època.
El 16 de febrer de 1937, juntament amb el socialista Alexandre Jaume ex diputat a Corts, Antoni M. Ques d'Alcudia, company de partit i Antoni Mateu, republicà que havia estat batlle d'Inca fou sotmès a Consell de Guerraxix. L’acusaren de contraban d’armes i rebel·lió militar, antireligiós, antimilitarista i separatista.. Només es presentaren proves de dubtosa procedència en els que suposadament Darder figurava com a cap d'una revolució marxista a Mallorca..
La sentència, del 23 de febrer, tot i que el fiscal demanava vint anys de presó i una sanció econòmica, fou la acusació de rebel·lió militar i la condemna a la pena de mort
. La responsabilitat política es fixà en dos milions de pessetes.
El 23 de febrer de 1937, greument malalt, de l'Hospital Provincial el traslladen a la presó provincial dels Caputxins per posar-lo en capella, aquest moment es va desplomar passant la resta de la nit agonitzant. Va haver de ser injectat per poder per dur-lo a executar el 24 al Cementeri de Palma, d' assegut damunt un predís degut al seu estat de salut, fou afusellat a les sis i mitja del matí.
Al plenari de l'Ajuntament de Palma celebrat el dia 28 d’octubre de 1993 el regidor Sebastià Serra proposava que Emili Darder fos nomenat fill il·lustre de la nostra Ciutat. L'expedient de proposta d'Emili Darder com a Fill Il·lustre de Palma fou ratificat a la sessió de l'Ajuntament de dia 29 de desembre de 1994 .
Darder volia una Mallorca millor dins un estat socialment avançat. autonomia política, normalització cultural i justícia social eren els aspectes que marcaren la seva gestió. Va viure com pensava, com a cristià, com un intel·lectual coherent, com metge educador competent i com un polític honestxxi. Els seus plantejaments polítics pretenien dignificar la vida política i la tasca cultural. Per ell cultura, progrés i modernitat anaven de la mà i eren les eines necessàries per transformar la vida col·lectiva.
